L'emergència climàtica imposa una transició verda que reconfigurarà els models econòmics i laborals. I la irrupció de la intel·ligència artificial i la digitalització accelerada transformaran profundament l'ocupació i poden generar riscos de desigualtat derivats de la bretxa competencial. 

Aquestes incerteses unides a altres factors com l'encariment de l'habitatge o la precarietat que afecta als qui s'incorporen al mercat laboral posen a prova la solidesa de les institucions i la cohesió social.

Les universitats i, per tant, l'UJI, en aquest context d'incerteses i transformacions, es converteixen en espais privilegiats per a generar coneixement interdisciplinari i solucions científiques rigoroses. Per a aportar pensament crític i integrar avantguarda tecnològica amb valors humanístics.

La reducció de les cohorts d'edat més joves implicarà una reducció important en la pedrera tradicional d'estudiantat del nostre entorn pròxim. L'envelliment demogràfic, a més d’incidir en la disponibilitat de recursos per a l'educació superior, exigeix un important relleu generacional. 

En l'UJI haurà de gestionar-se adequadament la renovació de la plantilla l'edat mitjana de la qual, en el cas del PDI i de PTGAS, se situa en els 50 anys. 

També cal entendre i gestionar adequadament el canvi de preocupacions entre l'estudiantat universitari. La generació X que nodria les aules als anys 1990 cercava en la universitat una garantia d'estabilitat laboral i ascens social en un món analògic. La generació Y (Millennials) es va enfrontar a la paradoxa de la sobrequalificació xocant amb la precarietat global i la digitalització. Els nostres actuals estudiants (generació Z) i els que s'incorporaran pròximament (Alfa) han desplaçat les seues preferències del purament material a l'existencial i ètic. Les preocupacions han migrat de la seguretat de l'ocupació a la seguretat personal.

Entre les prioritats del nostre estudiantat es troben aspectes com el benestar i la salut mental, l'emergència climàtica, la crisi residencial, la diversitat identitària o les incerteses que genera la intel·ligència artificial. Demanen una universitat que, a més de proporcionar-los coneixements tècnics, siga un refugi de valors humans i eines d'adaptació resilient per a un futur líquid i hiperconnectat. 

Relacionat amb el repte anterior, els models formatius alternatius estan guanyant terreny perquè sovint prometen vies més ràpides i assequibles cap a l'ocupació i eviten els costos i el temps considerables que requereix un grau universitari tradicional. Aquest tipus de programes són especialment atractius en sectors com la tecnologia i els oficis qualificats, on la demanda de competències específiques és alta. 

D'altra banda, no podem obviar la irrupció de programes formatius online. La formació en línia permet a l'estudiantat accedir al contingut i als programes des de qualsevol lloc i en qualsevol moment, cosa que facilita conciliar la formació amb la vida laboral o personal. 

Per tot això, caldrà reforçar la formació docent del professorat i la innovació educativa i inclús reimaginar els escenaris d'ensenyament i aprenentatge, així com els mecanismes de seguiment i participació de l'estudiantat.

En qualsevol cas, aquest repte ens obliga a repensar la proposta de valor dels estudis universitaris en una universitat presencial. Si no ho fem, correm el risc de patir baixades en la matrícula, especialment entre l'estudiantat que prioritza les perspectives laborals immediates. Per tot això, en els propers anys haurem de gestionar adequadament la dualitat de reptes i oportunitats transformadores en l'àmbit dels estudis i la formació.

En els propers anys haurem d'afrontar la posada en marxa de noves estructures organitzatives, instruments i programes que deriven de la hiperregulació normativa que hem viscut en els darrers anys. 

D'aquesta intensa activitat es deriva una gran contradicció. En el costat positiu, genera certesa i confiança entre el personal, permet afrontar desafiaments com la integració de col·lectius vulnerables, o augmentar la transparència i la rendició de comptes a través de sistemes de qualitat exigents. Però, per contra, genera estrès administratiu, rigidesa institucional, desconnexió amb l'entorn o desmotivació entre el personal. 

Per tot això, resulta necessari revisar i simplificar tots i cadascun dels procediments actualment en vigor, molts dels quals es van dissenyar fa massa temps i no han sigut actualitzats. La intel·ligència artificial ha de ser una gran aliada per gestionar la burocràcia i estalviar temps, tant a nivell personal com institucional. Les eines d'IA ens han de permetre automatitzar tasques repetitives, analitzar dades de manera ràpida i oferir assistència, fent que els processos siguin més eficients i accessibles.

Una universitat que no dona l'adequada importància a la investigació corre el risc de perdre rellevància, credibilitat, qualitat acadèmica, competitivitat així com de formar graduats i graduades que no estan preparats per a un mercat laboral canviant i desconnectats de la frontera del coneixement. 

Per això cal enfocar amb altura de mires els reptes als que s'enfronta l'activitat investigadora en els propers anys, i que no són menuts. El seu finançament, en l'època post-MRR, la precarietat de la carrera investigadora, la formació de nou personal investigador i la preocupació pel seu benestar, l'avaluació basada en l'impacte, la càrrega burocràtica o avançar en la connexió entre la investigació i els reptes del territori. 

Sens dubte, s'han d'obrir finestres d'oportunitat per adaptar i enfortir els serveis de recolzament a la investigació, oferint servei al conjunt de la comunitat acadèmica i introduint noves tecnologies com la supercomputació o els serveis de fabricació. Invertir en impulsar la recerca en l'àmbit de la salut, l'última de les facultats que es va incorporar a l'UJI. Tenim el repte d'incrementar el protagonisme de l'Escola de Doctorat en la vida universitària.

També caldrà enfocar l'excessiva fragmentació de l'estructura investigadora (amb vora 200 grups per a un total d'unes 800 investigadores i investigadors), afavorir la multidisciplinarietat i dotar d'instruments a les noves estructures per a que puguen realitzar en condicions la seua activitat.

Un altre desafiament que cal abordar és la consolidació d'ecosistemes col·laboratius, com ara les càtedres o el parc científic, que connecten el coneixement i la tecnologia que desenvolupem amb la ciutadania, administracions i empreses i enfoquen les inquietuds del sector empresarial i fomenten la col·laboració en àrees com la inserció laboral i la innovació tecnològica.

També, amb administracions i societat civil per abordar conjuntament reptes com la sostenibilitat en polítiques públiques, l'eficiència en la gestió pública local i el desenvolupament del territori.

L'aprovació de la LOSU i de la LCTI ha permès implementar alguna de les reformes necessàries per al sistema universitari. Ambdues lleis estan estretament vinculades i aborden conjuntament qüestions clau com ara el finançament de l'educació superior, les carreres acadèmiques, l'estratègia nacional en matèria de ciència i innovació... 

Però, resten per implementar qüestions com el compromís d'assignar un percentatge suficient del PIB a la despesa pública en educació universitària per part de l'Estat i de les Comunitats Autònomes i corregir l'infrafinançament actual. 

Resoldre aquesta qüestió és necessari per garantir un servei d'educació superior de qualitat accessible per a la majoria de famílies, finançar beques i l'accés a vivenda a les persones amb escassedat de recursos o adaptar els estudis i l'oferta de places a les necessitats vertiginosament canviants de la societat. Totes elles qüestions clau per a afrontar la bretxa d'oportunitats que s'està produint amb l'apropament de l'estudiantat amb més recursos cap a universitats privades.

En l'àmbit del PDI, i en un context de suficiència financera, caldrà seguir desplegant programes per atraure i retindre talent com el "María Goyri", els programes "Beatriz Galindo", o "Ramón y Cajal" o la convocatòria pròpia d'ajudes predoctorals. També cal enfocar aspectes com ara un entorn laboral complex, marcat per la precarietat de determinats col·lectius, professorat associat i personal investigador, i els riscos psicosocials que afecten sobre tot al personal més jove (inestabilitat laboral, la pressió per publicar, jornades extenses...). 

L'entorn laboral del PTGAS afecta a la qualitat educativa i a l'operativa de la universitat. Tenim el repte d'equilibrar les càrregues de treball i caldrà disposar de mesures objectives que faciliten una gestió equitativa i eficient dels recursos humans aprofitant, addicionalment, el relleu generacional. Altres reptes en els que cal avançar són en l'estratègia de teletreball i en la conciliació, especialment al del torn de vesprada.

La rotació del personal aconsella implementar programes d'acollida que faciliten la ràpida adaptació al nou lloc de treball. El disseny de plans de formació adaptats al lloc de treball, l'adaptació a la transformació digital i les mesures de suport emocional i benestar són altres desafiaments que caldrà enfocar durant els propers anys.

La internacionalització de la universitat és un dels grans reptes de l'educació superior i una oportunitat per l'impacte que té en l'economia, en l'atracció i generació de talent i en la modernització i obertura de la societat.

La participació de l'UJI en la iniciativa Universitats Europees EDUC aporta múltiples beneficis a la nostra comunitat, però també implica clars desafiaments. EDUC incrementa el nostre atractiu, com a destí educatiu, dins i fora d'Europa. Hem de continuar aprofitant aquesta oportunitat per estimular, de manera efectiva, la diversificació de títols i la flexibilització de l'oferta acadèmica. També l'ús compartit d'infraestructures científiques i recursos per proporciar la col·laboració entre serveis universitaris i grups de recerca. Però, indubtablement, requereix d'un esforç addicional per part del personal que participa. Reptes en l'àmbit de la competència lingüística o de dedicació, entre altres, que caldrà abordar adequadament.

En l'àmbit de la mobilitat, la importància de la internacionalització és una oportunitat que pot compensar la caiguda de la natalitat a Europa. Es preveu que Espanya augmente el seu atractiu com a destí educatiu, amb un creixement anual del 5% en l'arribada d'estudiants internacionals, impulsat principalment per Amèrica Llatina i Àfrica. En definitiva, el desafiament és passar de la inèrcia a una internacionalització, coordinada i reconeguda adequadament, que millore l'impacte global de l'UJI.

La Universitat Jaume I disposa d'un campus únic que concentra les seues facultats, serveis i instal·lacions en un sol recinte, la qual cosa fomenta la vida universitària i la interacció entre el personal. 

L'actual campus rep una valoració molt positiva per part de tota la comunitat universitària, especialment entre l'estudiantat, destacant les seues excel·lents instal·lacions per a l'estudi, la investigació i la salut. 

La sostenibilitat del campus, amb l'objectiu de contribuir a una resposta eficient a l'emergència climàtica, ha de centrar aquest nou període. Hem de ser ambiciosos i aspirar a un campus climàticament neutre en 2032, la qual cosa implicarà reduir la petjada de carboni que generem. Aquí el repte és dissenyar i desplegar una estratègia proactiva que incloga, entre altres accions, la implementació de projectes en el campus per a experimentar innovacions amb un impacte positiu en la sostenibilitat i en els que participen tots els col·lectius de la comunitat universitària. També cercant la complicitat amb altres administracions i realitzar accions de sensibilització en la comunitat universitària per a impulsar els desplaçaments al campus de manera sostenible.

Hem d'aprofitar aquest període per abordar qüestions com el problema de l'habitatge universitari, escàs i amb preus cada vegada més alts, que afecta l'estudiantat i al professorat que es desplaça a Castelló. També la integració dels projectes urbanístics de la ciutat en el nostre entorn, com ara la ronda oest, així com planificar i abordar, en clau de futur i amb els recursos de que disposem, les futures necessitats d'espais per a la nostra activitat investigadora i de transferència de coneixement.

Els espais també són clau per fomentar la socialització i el benestar de la comunitat universitària, fomentant la seua salut integral. En aquest sentit, existeix el repte de transformar espais, físics i virtuals, que conviden a participar en la vida universitària i on la comunitat universitària puga conviure, interactuar i desplegar projectes amb l'objectiu d'incrementar el sentit d'identitat compartida entre la comunitat UJI. També a través de nous programes, la millora de la comunicació, o accions de reconeixement i canals de participació activa. En aquest sentit, la posada en marxa d'un instrument com el pressupost participatiu pot representar de molta utilitat.

Ningú pot dubtar després de 35 anys des de la seua creació que l'UJI ha estat fonamental per a la modernització de la societat de Castelló, generant oportunitats, fomentant l'accés a l'educació superior i al coneixement de frontera i propiciant l'emprenedoria i la innovació en administracions i empreses. 

Però l'UJI no sols s'ha enfocat en l'àmbit acadèmic, sinó que també ha contribuït a la dinamització cultural i social del territori mitjançant activitats com "Reclam", "Imaginària" o el programa d'extensió universitària, entre altres. També ha sigut agent actiu i estratègic en la preservació del patrimoni històric i lingüístic del nostre territori.

Addicionalment, el Paranimf és un referent per la seua programació en el món cultural del territori. També, ha contribuït de manera notable a apropar el coneixement científic a la societat a través de programes com "Firujiciència", "Connecta amb la Ciència" o canalitzant la participació en iniciatives com la Nit Europea del personal investigador.

El repte en aquest àmbit és consolidar i enfortir les xarxes de col·laboració i confiança amb administracions, ajuntaments, Diputació o Generalitat Valenciana, però també amb la societat civil, representada a través d'associacions ciutadanes. L'UJI ha d'aspirar a ampliar la seua permeabilitat per convertir-se en la referència ètica, intel·lectual i de confiança per a la societat de Castelló en un context marcat per incerteses com l'emergència climàtica, la desinformació, les desigualtats o el qüestionament de valors democràtics.  

En aquest sentit l'edifici emblemàtic de la "Llotja del Cànem", la seu de l'UJI a la ciutat, ha d'esdevenir un referent amb la programació de debats públics enfortidors del teixit cívic.