L'educació superior arreu del món s'enfronta a una sèrie de reptes que afecten el seu futur. Al gener d'aquest mateix any, en un número especial, la revista Nature ens animava a reflexionar sobre el futur de les universitats. 

Una reflexió necessària per abordar realitats ineludibles, com ara, la creixent desigualtat i la crisi de valors ètics i democràtics a què s’enfronta la societat, la bretxa entre homes i dones que no s’acaba de tancar, la preocupació per l’emergència climàtica, el canvi demogràfic, l'augment de problemes relacionats amb la salut mental i el benestar o la manca de suficiència financera per a dur a terme el servei públic de l’educació superior, que està portant a algunes institucions a situacions límit. 

A mesura que les màquines milloren en l'anàlisi de dades i les tasques d’interpretació de la informació, la recerca, la transferència i la formació doctoral també necessiten d’una reflexió profunda. 

Tot, a més, a una velocitat de vertigen que no convida, precisament, a la reflexió pausada sobre l’impacte de tants canvis. 

En aquest context, el procés electoral que ara s’enceta proporciona una oportunitat magnífica per aturar-se, escoltar, reflexionar i dialogar sobre les qüestions que us he assenyalat anteriorment, entre d’altres. 

Des del primer moment en què vaig decidir presentar la meua candidatura al Rectorat, he tingut clar que dissenyar un projecte de govern per a l’UJI de cara als propers sis anys requereix una mirada col·lectiva i una escolta activa. Dit d’una altra manera, necessitem un projecte comú que siga capaç d’integrar les diferents sensibilitats de la comunitat universitària. 

Una comunitat universitària constituïda per col·lectius diversos amb necessitats concretes: l’estudiantat, el personal tècnic de gestió i administració i serveis (PTGAS), el personal docent i investigador (PDI) i el personal investigador (PI). També les persones que afronten la seua etapa universitària amb diferents expectatives i situacions personals. Per exemple, personal docent i investigador que lidera àrees i projectes, juntament amb aquell que està en formació o en l’etapa inicial de la seua carrera

Construir una candidatura claustral ha sigut un procés molt enriquidor. Durant aquesta etapa, he pogut escoltar a una comunitat universitària amb les inquietuds i els temors propis de les incerteses i els reptes que planteja el context actual, particularment entre la gent jove. Al mateix temps, però, he detectat il·lusió i impuls per a transformar els desafiaments en oportunitats i avançar en el projecte col·lectiu de l’UJI. 

Aquest document és un punt de partida, en cap cas la destinació final. En aquest moment, fem una parada i recollim tot allò que ens ha aportat el diàleg. A més, des de ja mateix, vull remarcar que el procés d’escolta activa no s'aturarà en els propers sis anys, si la comunitat universitària decideix dipositar la seua confiança en el projecte que lidere.